Només concilia l'alcalde

SR. DIRECTOR:

Sembla mentida, un any després, com es desmunten una a una tantes proclames electoralistes. Reconec que jo no els vaig votar, però quina decepció de canvi honest.

Sembla que aquesta Paeria, quan parla de conciliació familiar, ho fa només en nom propi. D’estar acostumats a tenir un alcalde 24 hores, 7 dies a la setmana, vam passar a un alcalde que, a partir de les 18 h, no el busquis perquè “concilia”. De tenir un conjunt de regidors que, fos l’hora que fos, estava al carrer, amb les entitats veïnals, culturals, educatives i esportives, a llegir al Twitter de la primera tinent d’alcalde que no s’esperava que la feina de l’ajuntament fossin tantes hores i que no li donava ni temps de veure la seva filla (foto de la menor inclosa). Però com es pensa que ho han fet la resta de regidors i regidores, oposició i govern, durant aquests anys?

Perquè la Paeria, encara que els costi de creure, existia abans de la seva arribada, i han estat molts els fills i filles de regidors i regidores que no han gaudit del temps dels seus pares i mares tant com voldrien. Cal fer un repensament sobre aquesta situació? Segurament, sí. Però aquest repensament passa pel seu egoisme? Segurament, no.

Si al senyor alcalde li va bé fer vacances a l’agost, que les agafi. Total, al meu departament no l’hem vist en tot l’any. Però que la seva llibertat no condicioni els meus drets. Que no m’obligui a fer-les a mi quan a ell li sembla. La seva conciliació no és la meva. No crec que sigui legal i, encara que ho sigui, no crec que sigui decent ni serveixi per fer bona política el verb obligar, utilitzant a més el que més greu em sap: “Els funcionaris no treballen.” Senyors del tripartit municipal, les meves vacances són meves, són drets adquirits amb la feina de molts anys i la negociació col·lectiva i em sap molt greu, molt, que dos partits suposadament d’esquerres esborrin a cop de titular de diari un dels meus drets.

A partir d’ara hauré de conciliar, ja no només amb el meu home i els meus fills, sinó també amb el que a ses senyories els vingui de gust. On són els sindicats? Defenseu-nos.