Bicicleta i mobilitat postconfinament

SR. DIRECTOR:

Durant el confinament i malgrat la gravetat de la situació hem pogut constatar que Lleida, sense tant trànsit, seria una ciutat millor: amb menys contaminació, menys accidents, menys soroll i, per tant, més humana i amable. Arreu d’Europa, molts llocs han vist que la manera amb què els ciutadans ens desplacem per la ciutat ha de canviar radicalment i han aprofitat l’oportunitat per vianalitzar carrers i construir més carrils bici. Ciutats mitjanes com la nostra (i ja no cal anar als països nòrdics) disposen d’una àmplia xarxa de carrils bici i de tot un seguit de mesures que restringeixen la mobilitat no sostenible. Per què aquí no?

En una ciutat com la nostra, en la qual en mitja hora caminant o en un quart d’hora en bici et pots desplaçar pràcticament a tot arreu, és absolutament desmesurat el volum de cotxes que tornen a transitar per uns carrers i espais públics que haurien de ser majoritàriament per a tothom: amb més arbres, més parcs, amb voreres més amples, amb carrils bici reals, zones pacificades… A Lleida també tímidament s’han pres algunes mesures (esperem que aviat s’implementin les zones 30, per fi!!!) però realment desespera la manca de valentia política per, d’una vegada per totes, començar a canviar les coses en profunditat. Després de poc més d’un any de les eleccions municipals –i entenent tots els problemes pressupostaris que arrossega l’administració municipal– com a societat no podem acceptar que s’hagi fet tan poca cosa a nivell de mobilitat sostenible. No haurem après res d’aquests darrers mesos? On són les promeses i els pactes signats? Lleida no és Holanda perquè no volem que ho sigui, no perquè no pugui ser-ho. Només cal veure la gran quantitat de persones que caminen i pedalen pels carrers aquests dies per entendre que la ciutadania donarà suport als canvis necessaris que cal fer perquè entendrà que tot plegat serà un benefici col·lectiu per a tothom.

Ens queden tres anys de legislatura per passar de les promeses als fets. No podem perdre més temps. Deixarem passar més oportunitats? Hi ha voluntat de liderar aquest canvi?