Carta oberta a l'exregidora d'urbanisme Marta Camps

Sr. Director:

Potser es preguntarà a què ve després de tant de temps de no ser regidora de la Paeria fer al·lusió ara a la Sra. Marta Camps, com a responsable en el seu dia de l’urbanisme lleidatà. Però és que com a ciutadans, tots, ara paguem les conseqüències de la decisió del departament que dirigia. Tret d’algun encert, com ara la integració dels Camps Elisis a la ciutat, amb la majoria d’obres realitzades no estic gaire d’acord.

Recordo que quan es remodelava el passeig de Ronda, en plena campanya electoral, personalment em va dir que no hi hauria arbrat a la mitjana per ser de cost exagerat el manteniment, i es trencaria així la uniformitat, que es preveia des de plaça Europa fins a Rovira Roure com ja hi ha ara. No va voler fer rotonda a la plaça Pagesos, on hi ha espai de sobres i sense haver de traslladar l’acabat de remodelar entorn del monument. Per què s’hi va negar? Un espai més clar per a una rotonda (amb el gran avantatge que això suposa) no sé si existeix a Lleida. A la plaça Espanya, ja ho veig més complicat, per exemple.

I per què dic tot això? Perquè n’estic tip, que per part de la Paeria es vagin fent obres, places, urbanitzacions sense el mínim consens dels ciutadans i després, com que les obres es queden, som els vianants, conductors i habitants els qui en patim les conseqüències, sense demanar responsabilitats. I si algú s’adona de les errades, el cost ja és insuportable i es deixa ja de pensar a reformar-ho. I així és com donem la imatge de la nostra ciutat.

Calen més exemples del que ens ha passat a Lleida últimament? Parlem de Sant Joan? Parlem de Ricard Viñes? Parlem d’Europa? Potser ho faig carregar tot a la Sra. Marta Camps, però és a qui en el moment puntual d’execució d’una obra li vaig voler fer veure que podria canviar la cosa i s’hi va negar totalment. I això ho voldria fer extensiu a tots els responsables d’urbanisme que ha tingut, té i tindrà la Paeria, perquè no hàgim de resignar-nos com sempre i dir que el que està fet, fet està. D’una bona obra urbanística ja no se n’ha de parlar mai més si no és per elogiar-la i gaudir-la per haver estat pensada en favor del ciutadà, i no per altres interessos.