Al Segrià va ser fàcil, amic
SR. DIRECTOR:
Quan aquell dissabte 4 de juliol a mig matí, corrents i de pressa, enganyant prèviament la població, el govern de la Generalitat va decidir tancar perimetralment el Segrià... Molts vam pensar: “Si aquesta situació passés a Barcelona, no ho farien, això.” Sabíem que érem presa fàcil... No tenim turisme, som pocs (electoralment parlant) i el nostre sector productiu, principalment agrícola i ramader, no pararà perquè és essencial. Aquell 4 de juliol, hi havia la gran majoria de casos en centrals hortofructícoles, i en algun barri concret de Lleida, però en lloc d’atacar els focus i tancar els que s’havia de tancar... Tancament perimetral de tota la comarca. Molts dels pobles afectats amb 0, 1 o 2 casos. Va continuar la setmana amb un despilfarro policial sense precedents. Fent molts controls a l’interior de la comarca que provocaven llargues cues quan el tancament era perimetral i hi havia llibertat de moviment. Crec que no és època per malbaratar recursos públics.
Doncs vet aquí que a aquells que aquell dia vam pensar que si això passés a Barcelona, no ho farien, el temps ens ha donat la raó. Ara, amb Barcelona i àrea metropolitana amb prop de 1.000 contagiats diaris, les mesures són unes altres... Ara són recomanacions. Clar, per tancar prop de 3.000.000 de persones, cal una mica més de testosterona. Estem abocats al confinament total. Sembla mentida que els que manen desconeguin la idiosincràsia d’una part important de la població del seu país: recomanacions, i venint de qui vénen, doncs...
Només els demano una cosa: recordeu els nens catalans, no els tingueu a casa tancats. Ja hi van estar 42 dies.