Segrià confinat: ens reforça com a societat?

SR. DIRECTOR:

Tenim la sort de viure al Segrià, terra confinada a causa del rebrot. Estem al bell mig de l’horta de Lleida. Per desgràcia no em puc dedicar a viure de la terra però tot i així tenim un petit hort per a casa, que en temps de confinament ens ajuda a passar les hores. Un temps de confinament que tothom gestiona com pot. Amb enveja, he vist per les xarxes socials com els veïns dels barris de Lleida feien coses junts, cadascú al seu balcó però fent pinya per passar-ho el millor possible.

Tots hem passat més temps a casa, fent malabars amb els estudis de la canalla, el teletreball, la baixada d’ingressos... Vull pensar que no tothom gestiona prou bé el confinament. Em nego a creure que la gent és dolenta perquè sí. M’és més fàcil entendre algunes actituds tenint de culpable el Covid-19. Com el veí urbanita, que posa el crit al cel perquè no li arriba la fibra a casa, i culpabilitza de l’aturada de la instal·lació els que vivint de la terra defensen que no els posin més traves en forma de pals a les finques per seguir fent la seva tasca.

Com el veí jubilat que ha sortit a passejar per la seva finca i l’avorriment l’ha portat a comptar les passes i ara diu que el veí del fons li roba metres de finca. També hi ha el veí que sense haver-se mirat mai les seves terres ara s’adona que no vol que el reg passi per casa seva, prohibint uns usos d’aigua amb més de cinquanta anys d’antiguitat.

És clar que el Covid ens està canviant com a societat, a alguns els reforça, a altres els enfosqueix, i sempre queda el que el confinament simplement l’ha avorrit. I ja se sap... Qui no té feina, els gats pentina.