Inhumanitat insofrible
Rosell y Besolí, junto a los abogados Andrés Maluenda y Pau Molins, celebran ayer las absoluciones.
Sr. Director:
L’entrevista d’en Jordi Basté del passat 14 juliol a Joan Besolí i al seu fill Genís va ser d’una força emocional entranyable. No puc entendre de cap de les maneres que existeixin éssers humans capaços de prohibir a un pare empresonat estar al costat del seu fill accidentat. L’angoixa d’un pare de pensar que el seu fill està sol a l’UCI i no poder ni tan sols acostar-s’hi ha de ser un suplici insuportable que cap persona centrada pot acceptar. És aberrant que una persona humana, per molt gran que sigui el seu poder, pugui privar un pare d’estar al costat del seu fill, que, després d’un greu accident, ha patit una lesió medul·lar que és irreversible.
Malgrat la desesperació del pare per poder veure el seu fill, se li nega una vegada i una altra i s’al·lega risc de fugida. Quin pare fugiria del seu país i deixaria el seu fill en cadira de rodes? Quan la manca d’humanitat impregna una societat, aquesta està morta, perquè, sense els valors que la fan humana, es converteix en un glaçó de gel.
La inhumanitat no es produeix per generació espontània; la gent que calla veient les injustícies que es produeixen al seu entorn es converteix en còmplices. Sense empatia, un poble no pot sobreviure, ha d’estar vigilant el que passa al seu entorn i no témer al poder que el vol anorrear.
