Futbol i Frustració (FiF)
SR. DIRECTOR:
Què hi ha al darrere d’alguns clubs esportius lleidatans que capten nens il·lusionats i venen fum en forma de valors com la companyonia, esperit d’equip, flexibilitat... i després, quan ja has pagat equipament, federació i revisions mèdiques tot s’esvaeix? Com a familiar puc constatar que he vivenciat en primera persona el declivi de la il·lusió cap a les portes del desencís i la frustració. I això és greu i trist quan s’instal·la en els infants.
Et presenten el club amb tot un muntatge d’objectius i programació fets per entrenadors acabats de sortir d’INEFC i després passen de la formació que proclamen directament al “fum”, a les mentides i a la manca d’empatia. I no pas pels entrenadors, sinó per la “presidència i assessor”, gens assertius ni empàtics, que els obliguen a complir normes poc esportives i que es modifiquen segons a qui van adreçades:
- Comentaris punyents a infants que canviaran de club esportiu la temporada vinent.
- iscursos sense tacte.
- Descoordinacions i “fugides d’estudi” constants quan sorgeixen problemes.
- Negació reiterada a jugar partits a infants il·lusionats per aprendre però poc competitius.
On és la formació (F) que tant proclamen? Potser el club s’hauria de dir Futbol i Frustració. Això pretén ser un avís a la Federació Lleidatana de Futbol perquè supervisi, avaluï i auditi més de prop els clubs que cada cop són més ambiciosos amb “lo” material i menys amb “lo” emocional.