Els oblidats de la pandèmia

Sr. Director:

Durant uns mesos tots hem passat dies complicats i cada família ha viscut els seus moments de dificultat. Tot i que encara seguim pendents de l’evolució de la pandèmia, a poc a poc tots els sectors s’estan adaptant a la nova normalitat, a excepció d’un col·lectiu que ha quedat completament oblidat: els avis de les residències que estan en règim de centre de dia. Es tracta de persones amb moltes mancances que requereixen atenció les 24 hores. Els centres de dia no són “casals” on els avis van a passar el dia, sinó que aquests usuaris són persones que pel seu estat i condicions caldria que fossin interns a la residència, règim al qual no tenen accés per falta de places públiques i pel cost que suposa entrar-hi sense plaça, inassumible per a moltes famílies. Tots els sectors, com la restauració, l’esport, l’oci, la cultura, etc., s’han anat adaptant a les circumstàncies que la nova normalitat exigeix. No puc entendre per què no s’ha fet l’esforç d’adaptar un servei tan imprescindible per a moltes famílies com els centres de dia. Degut a la pandèmia i des del passat 10 de març, moltes famílies, com és el nostre cas, tenim aquests avis a casa. La situació és insostenible i provoca absoluta desesperació dels qui la vivim. Després de 5 mesos seguim sense veure llum, sense rebre informació i veient que ningú s’està responsabilitzant de la situació. Així, havent intentat buscar la solució que cap entitat m’ha sabut donar, em veig amb la necessitat de traslladar per aquest mitjà la meva indignació i desig de trobar una solució. A qui correspongui, prego que es busqui poder atendre aquests avis, que són també usuaris de les residències.