Senyora Covid-19
La filla que vol retrobar-se amb la mare almenys una altra vegada
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR:
Benvolguda senyora Covid-19: avui m’he llevat decidida a escriure-li per saber com es troba i si necessita alguna cosa que li pugui oferir per ajudar a fer que sigui acceptada entre nosaltres.
Li voldria parlar d’una persona en concret, la meva mare, que està allotjada amb una comunitat de persones grans que no se’ls permet ni sortir ni entrar des de fa 6 mesos i 10 dies. Concretament, des del dia 8 de març de 2020 (Dia de la Dona). L’últim dia que vam estar juntes vam anar al mercat, vam plegar mitjons, vam regar les flors de les terrasses, vam dinar, vam riure perquè no sabia com agafar la forquilla, vam descansar al sofà i vam anar a passejar tot tornant cap al seu allotjament comunitari, que sempre pregunta si està tot pagat.
Ens acomiadem i em recomana bona setmana, que mengi i dormi bé.
Aquesta és l’última vegada que he abraçat la meva mare. Em faig càrrec del que suposa per a vostè, Sra. Covid-19, fer aquests canvis de gestió mundial i el molt que li deu haver costat instaurar aquesta nova proposta de treball.
Voldria demanar-li que ens permeti tornar a passar uns moments amb les persones més grans. Són un col·lectiu que no hauria de patir les conseqüències de la mala gestió per part de la nostra societat poc conscient. Què necessita perquè jo sigui admesa a la comunitat de la mare, Sra. Covid-19? Em comprometo que si pot canviar aquesta norma de visites i podem tornar a abraçar els nostres pares i padrins, que només necessiten amor, un bon àpat, un bon jaç i la temperatura adequada, li estarem molt agraïts i vetllarem per construir aquest Nou Planeta que ens proposa, que serà més digne de persones que necessitin molt poc per viure.
Plegar mitjons, cuidar flors, passejar, i riure de no saber com s’agafa la forquilla.
Espero que siguin del seu interès les meves paraules i ens ajudi a millorar aquesta situació. Molt agraïda.
