Anem a l'escola

SR. DIRECTOR:

Comença el curs. S’obren les portes dels centres per a una educació presencial, amb totes les mesures de seguretat per defensar el dret a l’educació. L’escola és aquell lloc tan especial d’aprenentatge i socialització on la canalla pot estar més segura i on tots els infants i joves han de gaudir de la igualtat d’oportunitats. Els i les mestres, el professorat i les direccions han preparat els espais segons els protocols que arribaven de la Conselleria, cada dia canviants i esperant les promeses de més mestres i més monitors. S’ha parlat molt de protocols sanitaris, però, i els protocols educatius? El departament no enviarà especialistes de música? On van quedant les arts al sistema educatiu? Ara bé, sí que es permet un pla pilot per incloure la religió islàmica a l’escola. La religió, sigui quina sigui, hauria de quedar fora de l’escola, i més en aquests moments. El que s’hauria de fer és alleugerir el currículum i fer uns aprenentatges més integrats tot enfortint l’acció tutorial. Hem de cuidar les relacions família-escola. És essencial que els pares i mares siguin copartícips de l’educació dels seus fills i filles en un moment tan incert com aquest. S’han d’explicar molt bé les passes que anem fent des de l’escola i el perquè, així anirem junts en aquesta etapa indecisa per anar forjant una normalitat que encara no sabem com serà. El Govern de la Generalitat hauria de tenir l’Educació com a prioritat i que la despesa es fes en el que més es necessita. Tots aquells ordinadors que anuncia adquirir és com si compréssim les tiretes abans de fer-nos la nafra. Aquí i ara hi ha unes necessitats de recursos humans que no arriben. I, com diu Antonio Escohotado, “un país és ric perquè té educació”.