Parcs de primera i parcs de segona
Agentes de la Urbana precintando parques infantiles en Lleida.
SR. DIRECTOR:
Cada cop que vaig als parcs amb els meus fills em faig la mateixa pregunta: hem de tenir parcs de segona pel fet de viure en un barri? Quan parlo de parcs de segona no em queixo de les instal·lacions, ja que són correctes en la majoria dels casos, sinó que faig referència als quilos i quilos de sorra que hi ha. És sospitosament estrany que només trobem parcs de cautxú a la zona alta i que als barris se substitueixin per sorra per convertir-los en veritables platges urbanes. Tot i que intento fer un exercici de comprensió i entendre que el cautxú és molt més car que la sorra, no seria més just que tant a la zona alta com als barris poguéssim gaudir dels dos tipus de parcs, tant els de sorra com els de cautxú?
No sóc una mare que porta els seus fills fets uns pinzells per anar al parc, però també us he de dir que no em fa especial il·lusió que cada cop que hi anem tornin a casa com si fossin unes croquetes, tots arrebossats de sorra. A més, desconec si ho fa la sorra, però aquests parcs sempre estan més descuidats perquè fer-ne la neteja és més difícil que en altres superfícies. Per la qual cosa, poden desenterrar de tot: des d’excrements de gossos i gats fins a vidres, burilles i un llarg etcètera.
En resum, el que m’agradaria és que tots estiguéssim contents, tant els que els agrada la sorra com els que no. Per això, la solució és compensar-ho una mica i instal·lar també cautxú en algun dels parcs dels barris perquè, tot i que no siguem de la zona alta, penso que també hi tenim dret, oi?
