Se'ns n'ha anat lo Fernando

SR. DIRECTOR:

“Temprano levantó la muerte el vuelo”, deia Miguel Hernández en la seva Elegía, i suposo que a un llicenciat en Filosofia i Lletres com el Fernando Rocaspana li agradava aquest poeta. Fernando Rocaspana Lamora va néixer a Torre-serona, i sent fill i nét de pagesos (fill únic), tot pronosticava que continuaria amb la professió. No obstant, ell era un intel·lectual, una persona que quan va començar el batxillerat ja se li veia que la seva vida aniria per un altre lloc. Un record de quan jo tenia aproximadament 9 anys és que asseguts a les escales de l’entrada de l’escola de Torre-serona, tots els companys de la meva edat escoltaven bocabadats les històries i llegendes que ens contava. Ara em ve a la ment Maese Pérez, el Organista, de Gustavo Adolfo Bécquer… Uns relats que els vivia i els explicava bé, i que ja feien veure la seva afecció per al món de les lletres i l’ensenyament.

Va fer la carrera a Barcelona treballant per a pagar-se els estudis. Va donar classe, entre altres llocs, a l’institut Màrius Torres de Lleida, on el meu germà va ser alumne seu i avui em comenta que era un bon professor i que se sabia fer respectar. Fernando, estiguis on estiguis, et seguirem estimant molt i no t’oblidarem.