Sense telèfon als 94

Sr. Director:

La meua padrina té 94 anys, i està estupenda. Viu sola des que es va quedar vídua ja en fa uns quants, i no vol ningú que l’ajudi. Del 1926 ençà ha vist passar moltes coses i li sobra caràcter per afrontar-les. Malgrat que sovint la salut és fràgil, el cap el té claríssim. Quan els seus fills l’atabalen amb massa atencions, se’ls espolsa dient-los que, si li fa falta, ja els trucarà. I ara resulta que no pot. Des del dia de la tempesta (la del 28 d’agost, i avui ja és 18 de setembre), que no li funciona el telèfon. Ella està ben tranquil·la, però jo em pregunto què més podem fer, fills i néts, carregats de paciència cada cop que truquem a Movistar, per aconseguir que els de la companyia li arreglin d’una vegada aquesta línia, que ja fa més de dues setmanes que està espatllada...