Reflexions d'una veïna per la deixadesa, desídia i abandó del Barri Antic de Lleida

SR. DIRECTOR:

Al peu de la Seu Vella de Lleida hi ha un barri molt petit, el més petit de tots però que podria ser també el més bonic. Cada carrer, cada plaça i cada racó tenen la seva història, que és alhora la història de la ciutat. I cada casa i cada família tenen també la seva pròpia història compartida entre tot el veïnat. Però quina pena que fa avui dia aquest barri nostre.

Com ha quedat, quina deixadesa i desídia, quin abandó! Com s’ha pogut maltractar tant aquest barri tan especial per a molts lleidatans? Podem donar les gràcies a totes les autoritats i responsables municipals que s’han succeït a la Paeria i molt especialment a l’actual equip de govern municipal. Gràcies, ho heu aconseguit! I jo em pregunto: com és possible que aquesta part petita, però molt important de la nostra ciutat, on es conserva tota la nostra història, pugui estar tan abandonada i gairebé depreciada per les nostres autoritats?

M’agradaria que algun responsable municipal, començant pel paer en cap, Sr. Miquel Pueyo, i acabant per la regidora del barri, la Sra. Montse Pifarré, que gairebé ni el coneix, pogués donar-me una resposta creïble. Per això els convido a passejar plegats un dia, el que triïn ells, pels carrers i places del barri, perquè davant meu facin esforços perquè no els caigui la cara de vergonya, si és que encara els en queda un xic. També els preguntaria si darrere d’aquesta greu situació que viu el nostre barri hi ha l’interès d’algú o alguns perquè aquesta part de la nostra ciutat, amb carrers amb tanta història lleidatana com són el carrer Múrcia, Tallada, Boters o la plaça del Dipòsit i el Mercat del Pla i tots els carrers que l’envolten, s’hagi convertit en un autèntic gueto per a certes minories ètniques, temporers, immigrants sense papers i sensesostre.

Per favor, que algú tingui el valor de respondre amb sinceritat i no amb evasives i bones paraules aquestes reflexions d’una veïna que ha estimat i encara estima el que queda del nostre barri. Fins quan? Ja n’hi ha prou!