Tres anys després, tornarem a vèncer

Sr. Director:

Aquest dijous se celebra el tercer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, que ens va deixar una sensació de victòria que va derivar en la manifestació unitària del 3 d’octubre, l’empresonament dels líders de les entitats sobiranistes, i la posterior i breu proclamació de la República i la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la immobilista Constitució Espanyola. És evident que totes i tots podem i hem d’assenyalar diverses precipitacions en els fets d’aquell final d’estiu i principis de tardor del 2017.

I és precisament d’aquestes mancances que hem d’aprendre la lliçó i aprofitar aquest tercer aniversari per tornar a la càrrega amb les nostres energies sobiranistes totalment renovades i des d’un independentisme plural i transversal.

Cal que el dret a l’autodeterminació de Catalunya sigui l’eix i el motor central de totes les lluites compartides de la societat catalana pera poder demostrar que, des del model de governança republicana, anem sumant en la nostra causa a més i més catalans i catalanes fins a ser una majoria inapel·lable que demani un referèndum per convertir Catalunya en un nou Estat d’Europa. Tots nosaltres, des de les nostres responsabilitats socials, laborals i relacionals, hem de posar el nostre granet de sorra per teixir responsabilitats i constituir aquesta unitat estratègica de la majoria de la ciutadania de Catalunya que ens dugui, de nou, a poder posar les urnes com a pedra vertebradora del nostre full de ruta com a país.

En els seus gairebé 90 anys d’història, Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha tingut molt clar el seu objectiu polític i aquest no és cap altre, per molt que alguns el vulguin enterbolir, que l’alliberament nacional de Catalunya des del diàleg, la perseverança i la suma d’adeptes a les nostres aspiracions.

Cal que, aprofitant aquest tercer aniversari d’aquell mes d’octubre, recuperem l’esperit de lluita compartida, teixim noves complicitats i reprenguem la nostra lluita d’una manera serena, però sense defallir i sense mirar més enrere; demanant, primerament, l’amnistia de tots els líders i persones represaliades per la judicialització de la causa independentista.

Continuem de nou cada dia amb el full de ruta que ens vam marcar llavors i que ens portarà, com no pot ser d’una altra manera, a una victòria inqüestionable, perquè, de la mateixa manera que sabem que els catalans de les pedres en fem pans, som també totalment conscients que la victòria és dels que mai es rendeixen. Per tant, com que no ens redirem mai, sens dubte tots i totes resistirem fins a aconseguir la victòria final. Tornarem a vèncer!