Al nostre Casc Antic
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR:
Després de llegir les reflexions molt ben explicades que fa una veïna en relació als indrets marginals de la nostra ciutat, i també a les penúries que fa temps pateix el nostre Casc Antic, voldria afegir-me a les reflexions exposades en aquest petit poema, que he titulat Al nostre Casc Antic, i que us transcric a continuació:
són ara una deixalla on campa el feble oblit,
la pau i dolç silenci que sempre allí és brandaven,
neguit i força paüra són ara pels veïns.
És un pou d’agonia el nostre Casc Antic,
on la desídia volta com un ocell furtiu,
un món on la nostàlgia és tot un somni viu
records de la infantesa que al cor ens fa caliu.
Fa temps que aquest indrets mancats són d’alegria,
d’aquell passat luxós que a Lleida abans lluïa,
un cor de la ciutat que vol bategar amb força,
però es troba empiocat d’una astrugància morta.
El Casc Antic de Lleida, que tothom s’estima,
és una deixadesa on campa el trist oblit.
