Tornada a l'escola

Sr. Director:

Per fi ha arribat la data que la societat esperava i durant tant de temps desitjava: ha començat l’escola. S’ha vist una entrada a les escoles molt diferent de la d’abans. Arreu s’han hagut de respectar unes normes i condicions molt especials i importants que els nostres infants i joves han sabut entendre i respectar. El que més m’ha agradat han estat les cares d’alegria i il·lusió de tots, dignes de les millors fotografies.

Per sort es tornaven a trobar amb els amics, professors, personal de l’escola i sobretot amb les aules i ambients que feia tants dies que no podien disfrutar. Els mestres han tingut també la seva part d’il·lusió en tornar a la feina i poder-la fer d’una forma presencial, deixant de banda totes les hores que havien estat “al peu del canó” d’una manera telemàtica i més allunyada del seu esperit de proximitat amb els alumnes. L’escola és un ens viu, una petita societat amb les seves normes pròpies que ajuden a bastir la personalitat i els aprenentatges del seu alumnat. Aquesta vegada aquestes normes de cada centre educatiu s’han vist ampliades per unes de noves imposades per la situació actual i que d’alguna manera han modificat la llibertat del retrobament.

Els nostres infants són el bé més preuat de la nostra societat perquè ells són el fonament i la bastida del futur i en ells hem de dipositar tot el nostre bon fer a tots els nivells. En la meva feina de mestra (ara jubilada) recordo aquelles vivències a l’aula i al pati tan estupendes i costa imaginar com s’hauran de canviar per altres de ben diferents. Ara la vida de l’escola és un xic més difícil, s’ha acabat aquella espontaneïtat de moviments, l’hora dels esbarjos corrent pel pati com un estol d’ocells darrere d’una pilota jugant a futbol sense tenir en compte la quantitat de jugadors reglamentaris en cada equip (tot i que funcionava perfectament).

Aquelles cabanes plenes d’imaginació i molts jocs ara impossibles perquè s’han de guardar les distàncies reglamentàries. Els nostres infants i joves d’ara tindran l’empremta de l’abans i el després. Només em queda encoratjar les famílies, mestres, alumnes i personal vinculat a les diferents comunitats educatives que no caiguin en desànims per les circumstàncies que ens toca viure ara, que mirin el futur en positiu i que la formació de les criatures no perdi ni un xic d’il·lusió ni de bona qualitat. Molts ànims a tots i sobretot que la mainada i els nostres joves d’avui tinguin un món millor, fins i tot del que han tingut anteriorment.

Que hi hagi sort i que aquesta situació d’incertesa passi ràpidament i no ens deixi un regust amarg d’absències i complicacions. Força i bona feina!