Discriminació escolar

Sr. Director:

Després de viure uns 8 anys a Barcelona, he tornat a la meva ciutat, Lleida, on vaig inscriure les meves filles per a aquest nou curs escolar. Quina va ser la meva sorpresa que la petita, de P2, va poder estar escolaritzada a Lestonnac, tot i que la seva germana gran es va quedar sense plaça, i s’ha hagut d’escolaritzar al Col·legi Maristes-Montserrat.

Cada dia caminem 1,4 km per arribar als Maristes; després, uns altres 1,4 km des dels Maristes a Lestonnac, i finalment 1 km per arribar a casa. En resum, 3.8 km per portar les nenes a l’escola, ja que no disposo de cotxe, i l’ajuda que tinc és familiar esporàdicament, ja que sóc mare soltera amb pocs recursos.

La meva lluita sempre ha estat escolaritzar-les al mateix centre, i per aquesta raó vaig anar diverses vegades a Educació per comunicar-me amb l’inspector X.E., que finalment em va respondre que era impossible, ja que el centre superava la ràtio d’alumnes.

Quina va ser la meva sorpresa quan, per una trucada del centre, m’assabento que el dia 1 d’octubre entra un nou alumne a 1r de primària, curs per al qual tenia demanada una plaça per a la meva filla gran. Ràpidament vaig fer una altra visita a Educació, on ja no vaig ser rebuda per l’inspector, sinó per una altra persona. El dia següent, una trucada m’informa que la meva filla, a l’estar escolaritzada en un altre centre, no té opció d’entrar a Lestonnac.

El nou alumne no s’havia escolaritzat?