Fem un cafè?

SR. DIRECTOR:

Com la majoria de dies, a l’inici de la jornada és d’agraït compliment anar a fer el cafè i la seva corresponent tertúlia social. Bé, doncs ara sort de les cafeteres domèstiques de càpsules o els sucs envasats, de la premsa i ràdio local, ja que aquesta maleïda pandèmia torna a acarnissar-se amb nosaltres, i molt durament amb el sector de la restauració i l’hosteleria, i no podem anar a gaudir d’aquests moments als quals em refereixo en les primeres línies.

Intentaré explicar-me: a totes les poblacions de fora de Catalunya no estan implementades aquestes mesures sanitàries, o no de la mateixa forma, i es creen uns grans greuges comparatius, com ja vam patir amb el confinament selectiu del Segrià i la Noguera, per exemple.

És del tot inacceptable que si fem una excursió, per exemple, a Fraga o algun indret de la propera Franja amb l’Aragó, si podem gaudir d’aquests beneficis o necessitats, ja que allà les mesures no han estat tan endurides, llavors la reflexió és: ¿La pandèmia afecta més Catalunya que altres indrets? ¿O és que les seves institucions autonòmiques són més flexibles? ¿O potser que els seus polítics són més eficients?

Tot plegat, ara parlem d’un tancament de 15 dies en els millors dels casos si baixa la corba, ja que si les mesures es prolonguen, el virus haurà fet molt més mal del que ens pensem, l’economia serà un bon reflex de com aniran les coses i no només al sector al qual ens estem referint ara, sinó també a tots els altres, atesa la proximitat amb les dates nadalenques, dates en què el consum domèstic és més alt que mai, juntament amb la relació social i familiar.

Tot fa pensar que aquest any ens tocarà menjar el raïm de la “sort” davant de la televisió, com fèiem molts anys enrere amb les paròdies de Martes y Trece, i que possiblement els Reis Mags d’Orient hagin de passar casa per casa i amb mascareta. Tot plegat és molt complicat. Amb tot això només vull demanar als governs que pensin i valorin molt bé totes les decisions abans de posar-les damunt de la taula, ja que ens hi va la vida, la salut i l’economia.