Protestes dels veïns del carrer Sant Hilari de Lleida
CARTA AL DIRECTOR
Sr. Director:
Els veïns, farts dels problemes que suporten, han pres la decisió de manifestar-se. De moment, detallant les nostres queixes a la premsa.
- La velocitat i el soroll dels cotxes. El carrer Sant Hilari informa que, a l’inici, la velocitat es limita a trenta quilòmetres per hora. Doncs resulta que el 80 per cent dels vehicles passen a una velocitat d’entre 50 i 70 km/h, amb el soroll i el perill que això implica. Nosaltres pensem que les solucions podrien ser, entre d’altres, col·locar dos passos elevats, bastant elevats (amb el seu avís pertinent) un davant el núm. 16 i un altre al núm. 6. Aquests permetran que la cruïlla no presenti riscos als veïns que porten les escombraries als contenidors subterranis, i fins i tot alhora moderaran la velocitat dels conductors.
- Les escombraries. Problemes: l’horari és bastant desordenat. La recollida és a les 11 de la nit (contenidor gris de pedal); dues hores després passa el camió de la matèria orgànica; cap a les tres del matí, el camió que recull restes i al voltant de les cinc de la matinada, la grua que recull els contenidors subterranis. Per si tot això fos poc, cap a les 6.30- 7.00 hores arriben els camions de repartiment a l’hospital que, per cert, deixen sempre el motor en marxa. Algú es pot creure que amb tot aquest xivarri de sorolls els veïns i també els malalts de l’hospital puguin trobar serenitat o descans?
- Els gossos. Els veïns de passeig de Ronda, Baró d’Eroles, Rovira Roure, Tamarit de Llitera, etcètera han pres el nostre carrer com a pipicà. Els seus gossos orinen per totes les façanes, columnes, portals i voreres i alguns fins i tot deixen els excrements sense recollir.
Conclusió: és l’hora que, ja que bastants veïns i veïnes no es consciencien en el seu comportament, sigui l’ajuntament el que prengui decisions. Per exemple, que exigeixi documentació als carrers, que obligui a portar aigua per als pipís, que es deixi veure algun uniformat, que s’escarmenti els infractors, que aportin alguna cosa per les despeses de neteja urbana, que s’abstinguin d’embrutar els jardins de l’hospital, etcètera. No són els animals sinó les persones les que han de respondre i, en cas contrari, que ho paguin.
