El terraplanisme de Convergència Aranesa

SR. DIRECTOR:

La reacció de Convergència Aranesa (abans Convergència Democràtica Aranesa) al canvi produït a la sindicatura d’Aran, després del nomenament de Paco Boya com a secretari general per al Repte Demogràfic, no ha fet més que evidenciar la seva visió limitada i terraplanista de la política i del seu real significat: el servei a la ciutadania. Des d’Unitat d’Aran mantenim que la defensa d’Aran i també de les zones de muntanya es pot dur a terme des de diferents llocs. De fet, tenir veu i influència fora d’Aran és essencial per als interessos del nostre territori i per a les zones rurals que en comptades ocasions tenen l’oportunitat de participar en les decisions polítiques que els concerneixen. Una veu i una influència que CDA no ha tingut mai.

El senyor Boya ha defensat sempre els interessos d’Aran en tots els càrrecs públics que ha ostentat. Com a diputat al Parlament de Catalunya, va impulsar el 2006 el reconeixement d’Aran a l’Estatut de Catalunya; com a senador, el 2013, va aconseguir que el Senat reconegués la realitat aranesa i, com a diputat provincial a la Diputació de Lleida, va aconseguir el 2018 que aquesta fos la primera institució que col·laborés en el manteniment del Palai de Gèu de Vielha (Convergència Aranesa va ostentar la vicepresidència d’aquesta institució de 2011 a 2015, sense resul· tats notables per a Aran).

De la mateixa manera que durant aquests anys ha defensat i treballat en favor de la ruralitat i les polítiques de cohesió territorial des dels àmbits associatius i institucionals. A Unitat d’Aran no creiem en els go· verns personalistes, sinó en el treball en equip. Considerem que és així com es construeix país. Desgraciadament, Convergència Aranesa només ha conegut, sobretot en el Conselh Generau, governs unipersonals incapaços de do· nar el relleu generacional. Per això resulta absurda la crítica de falta de respecte institucional perquè el senyor Boya assumeixi aquestes responsabilitats. Al contrari, resulta un reconeixement per a tots els ara· nesos. Potser, la falta de respecte la va evidenciar el senyor Barrera, quan va renunciar a l’acta de conselhèr en perdre les eleccions i va abandonar la seva obligació de liderar l’oposició en el Conselh Generau, com a mostra del seu menyspreu a les regles democràtiques. Què van pensar llavors els seus votants? Una altra de les crítiques al senyor Boya és que deixa la sindicatura en un moment de crisi sanitària. Volem recordar que els governs de CDA al Conselh van acceptar l’any 2012 totes les retallades imposades per part del govern de la Generalitat i que han deixat la sanitat aranesa en un gran estat de precarietat i sense cap inversió destacada en l’àrea sanitària.

El govern d’UA al Conselh, en menys d’un any i mig i en una situació complexa, haurà invertit amb el suport de la Diputació de Lleida 600.000 euros per renovar la maquinària obsoleta del nostre hospital. Perquè el més rellevant és que avui el govern del Conselh Generau d’Aran està, a diferència dels governs de CDA, en mans d’un equip de persones competents i perfectament capacitades per assumir el repte de governar. De fet ja ho han fet amb resultats notables per a aquesta primera meitat de la legislatura en curs. Comprenem que aquesta decisió hagi provocat sorpresa a la ciutadania, i serà ella mateixa qui jutgi si aquest canvi ha estat favorable per a Aran. Animem CDA a canalitzar les seves energies per exercir una oposició responsable i a superar els tòpics contra tot allò que ve d’Espanya així com la seva visió de campanar de la política i els interessos d’Aran i de la seva ciutadania.