Benvinguts a la “república independent” de GSS
Sr. Director:
Ja hi tornem a ser, ja tenim aquí la segona onada de la Covid-19, ja hi ha ingressos al nostre centre (Hospital Santa Maria, gestionat per l’empresa Gestió de Serveis Sanitaris –GSS–), però encara estem esperant que la direcció es digni a reunir i informar els representants dels treballadors i treballadores de les modificacions que es faran, com tenim les plantes condicionades, com funcionaran els llits de crítics, quin perfil de pacient hi haurà en aquestes habitacions que hi ha a la planta assistencial i els criteris que s’han de seguir en aquesta situació ja coneguda i, a la vegada, diferent. La direcció del centre no es recorda que els representants dels treballadors i treballadores som aquí, no per fer la traveta, sinó per treballar conjuntament, tots a una, perquè casa nostra funcioni millor.
Els representants dels treballadors i treballadores de l’Hospital Santa Maria-GSS tenim veritables problemes per poder fer la nostra feina. Des de la direcció del centre, sigui qui sigui qui doni l’ordre, sempre és per posar-nos traves per poder arribar a acords per a tota la plantilla. Es demana que tothom que pugui teletreballar, ho faci, doncs no: tots al centre a treballar malgrat la recomanació del Departament de Salut que qui pugui teletreballar ho faci amb normes de flexibilitat laboral interna com a mesura per contenir la pandèmia, sense que això comporti una reducció de qualitat del servei públic. A les administracions públiques, la prestació de serveis en la modalitat de teletreball constitueix un instrument per reforçar l’orientació del treball als resultats, que alhora permet superar la cultura del presentisme laboral i fomentar la confiança, la iniciativa i l’autonomia dels servidors públics, elements decisius per incrementar els nivells de motivació i, conseqüentment, el rendiment i la productivitat.
El teletreball, com a mesura de flexibilitat laboral interna, també esdevé una de les formes de captació i retenció del talent a l’organització.
D’altra banda, a la nostra “república independent” també ens deneguen l’oportunitat de formar-nos. A totes les empreses hi ha uns diners de la massa salarial destinats a formació, així com convenis amb la Fundació Tripartida per sufragar la formació dels treballadors i treballadores, però a casa nostra ara no toca, es deneguen totes les matrícules o dies de formació, ja sigui en graus, màsters, postgraus o simplement un cursos de formació bàsics. Es fa per norma, això de denegar-ho tot.
Tots tenim inquietuds per formar-nos, doncs no. Però, hi ha diners o no? Potser ens els hem gastat fent cursos d’alta direcció i ara no en queden per als treballadors? Els delegats de prevenció dels sindicats també estan omesos de tot arreu. Si hi ha problemes en algun departament o en tanquen un altre per problemes, no se n’assabenten per l’empresa, i quan es demanen explicacions passa un mes i un altre i no hi ha resposta. Es demanen explicacions en trasllats de departaments, es demana l’avaluació de riscos de les noves ubicacions, i ¿quina és la resposta dels que manen en aquesta “república independent”? Cap.
Es va demanar als treballadors i treballadores, durant la primera onada de la malaltia, que, si fos necessari fer el sobreesforç de treballar més hores, si estaven disposats a fer-lo, i es va dir que “per descomptat”. També se’ls va dir que els compensarien després en festius i, si fos el cas, en hores extres, però quan es va demanar la llista del preu de l’hora extra es van trobar que a la “república independent” el preu que l’empresa dona és el preu d’un conveni que ja no està vigent, i no preveu tots els conceptes salarials que han de constar en una hora extra, és a dir, que si fas una hora extra la cobraràs per sota del preu de l’hora ordinària.
D’això se’n diu enganyar els treballadors i les treballadores. Els representants sindicals, que som els que vetllem per tots els treballadors i treballadores, hi diem no! Potser en aquesta segona onada, el personal, en lloc de fer hores extres, preferirà estar amb la seva família, ja que, no se sap mai quan et tocarà a tu contagiar-te de la Covid-19, com ja ha passat amb mots companys i companyes. Cal que recordem que GSS és una empresa pública, gestionada per una direcció que ve de l’empresa privada i està acostumada a “jo mano i tu a creure”. L’anomenem “república independent”, perquè no sabem quin nom posar-li. Els representants dels treballadors i treballadores volem una empresa que funcioni i que el treballador la consideri casa seva.