S'imaginen… Són imaginacions. Saben el que vull dir
SR. DIRECTOR:
És temps de noves idees en matèria energètica, també de noves polítiques més desconnectades dels interessos de l’ordre establert, interessat a competir econòmicament en borsa i amb una sola idea, augmentar i engreixar els capitals en mans d’uns pocs.
Si les polítiques en matèria energètica no van encaminades a la protecció del medi i de l’estalvi familiar, els nostres polítics hauran fracassat i, amb ells, també tots. Aquestes polítiques han de ser valentes i decidides, no depenent dels grans oligopolis de les grans companyies elèctriques. Un fre important a l’hora de prendre part en el discurs de moltes organitzacions ecologistes sobre la matèria, és haver de demanar permís a les companyes de torn, per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en propietats privades i comunitats.
El control d’aquestes instal·lacions per part de les companyies elèctriques crea desconfiança i és un important hàndicap a l’hora de decidir-se a fer una inversió privada i personal, en matèria de plaques fotovoltaiques. Si hom no pot desconnectar-se del control de l’oligopoli, poc es pot creure que té a veure amb la protecció del medi, si més no, molt a veure amb el negoci de les grans companyes elèctriques.
Tot un detall, aprofitar les teulades de les comunitats de veïns i de la gent per fer negoci en nom de la protecció del medi i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Un altre cop, sembla que les administracions es creuen més el discurs de les grans companyes elèctriques que no l’interès general de la protecció del planeta i la bona fe de la gent. Així s’adverteix un rotund fracàs.
¿S’imaginen totes les teulades plenes de plaques fotovoltaiques produint electricitat aprofitant un recurs que és de tots, amb cost zero, millorant la vida al planeta i reduint el cost familiar en energia, sense la intervenció de l’oligopoli?
Són imaginacions des de la ignorància més profunda, partint de la base que l’Estat també té una compensació en la venda d’electricitat, que seria més complicat recuperar des de l’àmbit privat i personal. Per altra banda, ¿on col·locaríem els polítics de primera línia, quan deixen la política si aprimem l’oligopoli? Allò de les portes giratòries, ¿saben el que vull dir?