Objecció respecte a practicar avortaments quirúrgics

SR. DIRECTOR:

Volia transmetre la meva perplexitat i indignació sobre el tema de l’avortament quirúrgic a Lleida en relació a la notícia que apareix avui a la premsa que explica que tots els ginecòlegs de l’hospital Arnau de Vilanova són objectors respecte a practicar avortaments quirúrgics voluntaris. Després de molts anys i mobilitzacions hem aconseguit una llei d’avortament que assegura bones praxis a les dones que han pres la difícil decisió d’avortar. El que no m’imaginava és que ens trobéssim amb la situació que cap ginecòleg vulgui practicar la intervenció acollint-se al dret d’objecció. Tenir una llei d’avortament no obliga ningú a avortar, però si alguna dona, pel motiu que sigui, decideix fer-ho, necessita saber que ho podrà fer amb totes les garanties i en el si del sistema públic.

El principi d’objecció a alguna pràctica mèdica, per respectable que sigui, no hauria de comprometre en cap cas ni posar dificultats a un dret recollit a les lleis en relació a la interrupció voluntària de l’embaràs. Les usuàries de la sanitat pública hauríem de tenir garanties que a Lleida això es compleix. Si un ginecòleg exerceix a la sanitat pública fóra convenient que no fos objector en aquesta pràctica, ni en qualsevol altre acte mèdic que es troba garantit, almenys sobre el paper, en la cartera de serveis de la sanitat pública. Si pel motiu que sigui no ho pot fer, que deixi d’exercir a la sanitat pública i ho faci a la privada.

Des del meu punt de vista, la no-objecció hauria de ser un requisit per obtenir plaça en el sistema públic.