Ara fa cent anys…

SR. DIRECTOR:

Lleida, aquell 1920, està de dol: ha mort el cofundador del Liceu Escolar, Frederic Godàs Legido. El senyor Godàs mor a França en un viatge que fa la família al nord d’Europa per conèixer de prop nous corrents pedagògics. Després de les exèquies del marit, la vídua, Victorina Vila Badia, i els 5 fills tornen cap a casa, cal passar el dol i assumir la responsabilitat familiar i del Liceu Escolar. Per ser dona, la llei li prohibeix ser-ne directora i demana ajuda a l’amic de la família el doctor Humbert Torres, i al pedagog i mestre del Liceu Antoni Sabater.

El Liceu sense Godàs va a la baixa i, per fer front a les despeses d’hipoteca, lloga l’edifici a mossèn Montaner, que és el director de l’Escola Verdaguer, i ella va a fer de mestra a Éller, a la Cerdanya. Tothom sap l’episodi fatal del 2 de novembre del 1937 i el 1939: la Victorina agafa el camí de l’exili, des de França creua l’Atlàntic, i s’instal·la a Mèxic DC, ajudant la filla que hi té una escola bressol. El 20 de gener del 1962 la mort truca a la porta i tanca els ulls per sempre. Victorina Vila Badia va néixer a Albesa el 19 de desembre del 1883, filla del Doctor Ramon i la senyora Carme, mestra en excedència, aprèn les primeres lletres a Albesa, a Lleida, el batxillerat i després a l’Escola de Magisteri; també estudia música.

No pot continuar aquí els estudis perquè el pare és destinat a Barcelona. A Barcelona la Victorina es decanta per la música i vol tocar el violoncel, però es trenca el canell de la mà i ha de desistir de tocar l’instrument del seu coetani Pau Casals. Ara prova amb el piano i la cosa li va bé. També és cantant soprano de l’Orfeó Català, on el mestre Millet li fa fer més d’un “sonet”. Això, però, dura poc. El pare torna a canviar de destinació i ara el nou destí és a Corbins. Aquí la Victorina coneix un jove mestre, Frederic Godàs Legido. Segons ens diuen Carme Torres i Roma Sol, el jove Godàs exercí de mestre una breu temporada a Tremp i ara fa de comptable a la Sucrera de Menàrguens. D’aquesta amistat ha vingut el nuviatge, les amonestacions, i el dia del seu vintè aniversari, els joves promesos es casen. Ell mestre i ella a les portes de ser-ho, comparteixen les noves corrents de l’ensenyament de l’Escola Moderna del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, i el 21 de gener del 1906 segons el BOP, Frederic Godàs Legido sol·licita fundar el primer Liceu Escolar.

Aquest té tant bona acollida per les famílies lleidatanes que el 1908 es traslladen al mateix carrer Cavallers, a l’Acadèmia Sant Lluís. Ara, la Victorina vol acabar la carrera de mestra i amb un fill al braç i un altre en camí es presenta als exàmens i els aprova. La “crosta” de Lleida la censura, però ella amb les ganes de combatre l’analfabetisme femení funda l’Escola de Nenes Minerva i el 1913 la Minerva i el Liceu Escolar ja són al nou edifici del carrer Blondel. L’any 1916 la Mancomunitat porta a Barcelona la pedagoga Montesori, i la Victorina hi assisteix per aprendre les noves tècniques de la doctora italiana. Al cap de quatre anys, com hem vist abans, queda vídua i ja comencen els infortunis.

La dona, mestra, culta, política i empresària Victorina Vila Badia ara ha tornat d’una manera simbòlica al poble que la va veure néixer, ja que l’equip de govern presidit per l’alcaldessa Eugènia Puig-Gròs Clua, en un Ple de l’Ajuntament van fer la proposta i per unanimitat govern i oposició, entenent que és un referent per a nosaltres i volent que ho sigui per a les generacions futures, han decidit posar el nom de Victorina Vila Badia al Centre Cívic de la vila.