Conseqüències psiquiàtriques

Sr. Director:

Aquest escrit va dirigit a les persones que a conseqüència de disgustos acaben amb una depressió greu per si els pot servir d’alguna ajuda, ja que a causa de la meva experiència negativa, tinc seqüeles que em perduraran per sempre. Per problemes familiars em vaig medicar durant trenta anys, i cada vegada amb medicaments més forts fins que em van causar una intoxicació greu per la qual vaig haver d’ingressar a l’UVI. Posteriorment em van ingressar en una residència especialitzada on encara em medicaven més fort fins que un dia a l’aixecar-me al matí no m’aguantaven les cames i no podia caminar si no m’agafaven pel braç, també queia del llit i tenia una disminució del 77 per cent. Per aquest motiu vaig demanar ingressar en una residència geriàtrica, on he estat durant 4 anys. Allí m’acompanyaven amb una cadira de rodes i amb rehabilitació i fent exercicis de caminar per l’aigua a la piscina he arribat a caminar per a distàncies curtes, amb caminador.

El Dr. J. L. F. M., que em va visitar durant aquests trenta anys, em receptava medicaments que podien ser mortals i he millorat notablement després d’anar reduint la medicació. He demostrat que soc molt forta. A les persones que es troben amb la meva situació, els recomano que vagin amb compte amb els medicaments, ja que jo he quedat marcada per a tota la vida.