Carta oberta a Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida

Sr. Director:

Sabeu que les nostres contrades no estan exemptes d’espoli per part de l’Estat espanyol. No només del PIB que generem o de les quotes de la Seguretat Social, diners que reverteixen escurçats per les competències traspassades d’acord amb una llei orgànica de l’Estat espanyol, l’Estatut; també per la mancança d’inversions en aquelles competències que mai han estat a les nostres mans i que depenen de l’Estat espanyol, entre les quals les infraestructures de primer ordre com poden ser les línies ferroviàries.

Ens queda clar que Catalunya és tractada com una colònia que no acaba de claudicar a la voluntat del seu amo, l’Estat espanyol, un estat al qual fa nosa la nostra llengua, vehicle de la nostra identitat particular i diferent que voldrien fulminar. Un estat que ens genera un dèficit fiscal milionari cada any de milers de milions d’euros que empobreix el nostre territori i la nostra gent. Un estat gens amic dels catalans i catalanes.

Ara, polítics del seu partit ens diuen que l’Estat traspassarà a la Generalitat de Catalunya la línia ferroviària de Tàrrega-Manresa el 2024. I aquí és on s’encenen totes les alarmes, ja que bé sabeu que aquesta línia està feta pols, per dir-ho d’alguna manera. I no només això, està obsoleta pel seu traçat, línia de via única i punts negres.

Cal recordar que fou en època del conseller Joaquim Nadal, el 2008, que s’aprovà el Pla Director de l’eix ferroviari Lleida-Girona, amb un desdoblament de línia cap a Igualada-Barcelona. Fantàstic, era el que estaven esperant. Trens amb doble via, d’ample europeu, tant per a viatgers com per a mercaderies. De Lleida a Girona amb hora i quart. Semblava que ens posàvem al dia. Però vet aquí que l’Estat espanyol, com sempre, ens va deixar en calces, d’això fa 12 anys. I nosaltres seguim amb el tren de sempre, de via única i atrotinat. Tot i haver-lo pagat sobradament amb impostos.

És per això que els nostres diputats i representants polítics a Madrid haurien de fer quelcom més que acceptar el traspàs d’un difunt. Cal realitzar el nou traçat amb urgència i ho ha de pagar l’Estat. Si ens ho traspassen, ha de ser amb els diners del pressupost total de les obres actualitzat. No val un traspàs de competències sense capacitat econòmica, ni un traspàs per pintar les vies i seguir com ara.

Us demanem, com a paer en cap de Lleida que sou, ciutat d’inici d’aquest eix, que lidereu un moviment prou reivindicatiu, amb tots els polítics i alcaldes de tot el territori, d’aquesta nova línia de ferrocarril que ja arriba amb retard. El pressupost de l’Estat ha de contemplar aquesta realitat necessària per al nostre desenvolupament real i efectiu, i defugir de maquillatges i bones paraules, sempre buides i falses. L’Estat compra avions i tancs per a una guerra que no existeix, nosaltres la vivim cada dia. Tenim força? Doncs apliquem-la.

La dinamització del territori és el reeixir econòmic i social de la seva gent i ara no podem errar ni trair el nostre poble.