La Covid-19, els pares i els avis

Sr. Director:

El motiu d’aquest escrit és per fer una crida a la consciència de les persones que en l’actualitat no acaten les indicacions sanitàries per no encomanar amb aquesta pandèmia la resta de la població amb els seus actes i l’incompliment de les normes establertes per les autoritats governatives. És del tot comprensible que alguns joves s’oblidin de les seves responsabilitats amb els altres, celebrant festes i botellons, per considerar-se diferents de les persones més grans d’edat, encara que en molts casos poden ser responsables de contagiar els seus propis pares i avis. D’altres són inconscients no tan joves, amb celebracions nombroses sense guardar les mínimes responsabilitats, juntament amb seus propis fills.

No menys mancats de responsabilitat són els que organitzen en locals actes musicals on garanteixen les begudes alcohòliques sense cap protecció, com les mascaretes obligades per llei. La majoria de les víctimes d’aquesta maleïda pandèmia són persones que passen els seus últims dies en residències de gent gran i d’acollida social, altres que el contagi els agreuja les malalties que han patit en el transcurs de les seves vides.

Quants en aquests moments actuals, siguin joves i no tan joves, no tenen en compte que les seves imprudències poden ser la causa de la mort d’una sola persona, sigui quin sigui el seu parentiu o nacionalitat? Els obligaria durant diversos dies a visionar de forma virtual com treballen els sanitaris en clíniques i hospitals per salvar vides alienes i també a contemplar el dolor de les persones que no han pogut acomiadar-se dels seus familiars més estimats.

Potser amb aquestes mesures alguns pares i avis rebrien més visites i abraçades dels seus descendents. Fa falta que els joves i no tan joves aprenguin que la vida no depèn d’una pandèmia, depèn de la responsabilitat de les consciències de tots i cadascun dels éssers humans.