Denúncia i reivindicació dels autònoms

Sr. Director:

Molt trist, però la pregunta és: podem fer-hi alguna cosa? Denúncies, mobilitzacions... Una cosa que serveixi per posar-nos en peu de guerra? És el moment d’anar tots a l’una. Autònoms de tots els sectors, independentment de si estem tancats o oberts, de si som primera necessitat o serveis no essencials. És moment de demostrar que sense nosaltres el país se’n va a terra. Milers de persones a l’atur empobrint un país ja perjudicat per uns polítics, que independentment del color, només fan que mirar-se el melic i afavorir els seus interessos. Potser si tots retornem els cobraments d’autònoms i dels treballadors s’adonarien de la quantitat de diners que deixen d’ingressar. Potser llavors s’adonarien que sense nosaltres i les nostres quotes no poden fer front als pagaments que tenen, i començarien a posar-nos al lloc que toca. Un cop vaig llegir: “Las revoluciones empiezan en lunes.” Doncs revolucionem-nos d’una vegada. Un dilluns, o dimarts o dimecres... però de manera que afecti les arques dels que mouen els fils al seu servei.

No hi ha més opció. I tot i que em semblen molt bé els manifestos i les denúncies que es fan des de les Federacions i les Cambres, em pregunto: algú se les ha llegides? Dels que estan asseguts als despatxos, no dels afectats. Algun polític ha sortit responent-ne alguna? Les Federacions i Cambres han rebut alguna resposta? Lamentablement ens consideren d’anys col·laterals i prou, i nosaltres tenim aquest rol tant interioritzat que no fem res, rebequeries que al final o acaben en no res o amb un caramelet, però no la bossa sencera com demanavem. Això no ve d’ara: aquest rol el tenim interioritzat des de fa decàdes i l’assumim com un punt més de ser autònom.

Deixem de creure-ho, fem un pas per canviar el nostre rol al joc i demostrar-los a ells, i també a nosaltres, que som peces essencials d’un engranatge que, parlant literalment, se’n va a la merda cada dia que passa, atès que nosaltres som els més perjudicats.