Una infermera de rambla Ferran

SR. DIRECTOR:

Em jubilo. Just quan s’acaba aquest any tan estrany, tan inversemblant, que sembla un malson. Fa quaranta-dos anys i mig vaig acabar la carrera. Tot era il·lusió, les expectatives eren altes i he de reconèixer que s’han complert. He treballat en hospitals i centres de salut. Per la meva vida han passat molts companys i més pacients, tots ells han deixat empremtes inesborrables en mi. M’han ajudat a créixer en tots els sentits i a ser millor persona. No puc dir noms perquè són tants que no vull oblidar-me’n cap. Aquesta carta és d’agraïment, ja que no he pogut acomiadar-me com m’hauria agradat. M’entristeix acabar la meva carrera professional aquest any, en el qual de moment no hi ha cabuda per a coses que per a mi són tan importants com són la proximitat, els petons i les abraçades. Des d’aquestes lletres, envio una salutació plena d’afecte per a tots els meus meravellosos companys i per als meus grans pacients, una abraçada per als que hi són i un gran record per als que se n’han anat.