Panorama dentari

SR. DIRECTOR:

La veritat és que no hi ha gaires persones a qui mai hagi tocat de visitar el dentista, o com tothom diu avui, l’odontòleg/a. Temps era temps, per les fires i mercats hom veia l’arrenca-queixals, espectacle quasi medieval.

Medieval, diu? Si aneu a Odontologia de la Seguretat Social, l’especialista té per missió arrencar peces dentàries. Jo hi he anat, i el jove professional va enllestir la feina amb velocitat de prestidigitador, perfecta asèpia i gens de dolor subsegüent. Ara, tot s’ha de dir, no li demaneu res més. Ells són odontòlegs arrencòlegs. D’aquí no passen. O, a tot estirar, us atendran per detectar una infecció, o poc més, coses de cita única.

Per què passa, això? Un familiar meu s’ha hagut de revisar bona part dels seus queixals i altres peces, i li ha tocat acudir a una clínica odontològica particular. No veieu com han proliferat? N’hi ha una a cada barri. A la Seguretat Social no li ho podien fer. O sigui que, com a usuari, vós podeu ingressar en un hospital i sotmetre-us a una operació d’hèrnia, o de cor, obstrucció intestinal, càlculs renals, vesícula biliar, tumors de tota mena, transplantaments, i us surt gratuït. Però si se us corca una peça de la boca, o us cal fer-vos un pont, prepareu la butxaca, perquè hareu de raure en la medicina privada. No entenem que el servei públic no faci ortodòncia ni implants, ni radiografies, ni neteja bucal: ningú li demanarà, en canvi, que faci intervencions d’estètica bucal. Necessitem que s’obrin més serveis que els escassos que es fan. En altres països europeus hi ha algun servei més, segons quin amb un petit pagament estipulat, però les possibilitats són més.

Sabem que escrits com aquest han sortit ben sovint als mitjans. Una Seguretat Social tan bona com la que tenim hauria de cobrir, si no tot, almenys un ventall més obert de situacions crítiques del panorama dentari, tan variat i comprensiblement estès, perquè afecta tota la població. I la sanitat pública porta aquest nom perquè vol abraçar tots els ciutadans.