No els deixarem patir

Sr. Director:

No us preocupeu, no el deixarem patir. És la frase consoladora que et diuen els metges davant de la malaltia complexa d’un familiar amb poques esperances d’allargar la vida. Ves per on!, que et fan un favor in extremis. Després, què passa? Doncs que l’experiència et diu que alguns encara gaudeixen d’un temps, més o menys llarg, amb certa qualitat de vida; i acompanyar-los aquest temps és el millor regal que ens podem fer els qui l’estimem.

Si actualment, que encara l’eutanàsia no està aprovada, ja l’apliquem d’aquesta manera tan misericordiosa, què ens passarà quan sigui legal? Potser desapareixerem sense advertir-ho, sense consentiment i precipitadament. Els malalts o familiars que vulguin allargar el procés d’incertesa de salut-malaltia, seran vistos com uns egoistes que no els importen les despeses ni la feina que ocasionen a la Sanitat Pública, o són uns cagadubtes que no s’acaben de decidir.

En el fons d’aquests luctuosos esdeveniments hi rau un principi de facto que s’està fent inqüestionable: la persona és ama de la seva vida, i cap altra instància, institució, principi ètic o religiós hi poden interferir. Així, sense cap altre referent, tot és relatiu.