Segrià, terra de boira

Sr. Director:

Arran de la notícia publicada a aquest diari el dia 11 de desembre envers la llista d’ERC al Parlament de Catalunya per a les eleccions previstes el vinent 14 de febrer, s’ha fet constància que l’A-2 torna a passar pel bell mig de la Panadella i que les decisions preses pel territori no tenen cap importància quan arriben a l’àrea metropolitana, escenificada en el carrer Calàbria de Barcelona.

En aquest diari, el dia 30 de novembre passat, va sortir publicada la notícia que, després d’unes eleccions entre la militància d’ERC de la comarca del Segrià, la nostra companya Neus Ramonet havia sortit elegida com la seva candidata.

Simultàniament i per les mateixes dates, totes les comarques catalanes han anat proposant les seves candidatures però quina ha estat la sorpresa que pocs dies després i des de la seu central del partit han relegat la candidata del Segrià a la setena posició de la llista, amb molt poques possibilitats per no dir nul·les de sortir elegida. Desconec a hores d’ara què ha passat a la resta de províncies catalanes i tampoc vull menysprear la resta de comarques de la demarcació de la província de Lleida, però no deixa de ser curiós que la comarca que representa al voltant del 50% dels lleidatans (entesos com els habitants empadronats en tota la província) hagi estat relegada a una setena posició demostrant un total menyspreu per la decisió presa en el territori.

Potser són unes noves tècniques polítiques de menysprear el territori, o potser és una manera de castigar al territori per haver elegit una persona que, tot i ser manresana de naixement, porta habitant a la comarca del Segrià des que anys llunyans enllà va venir a fer els estudis de Medicina a la Facultat de la ciutat de Lleida, i sempre, i dic sempre, ha reivindicat el Segrià, sigui dins de les terres de Ponent o quan per reunions diverses ha hagut de desplaçar-se a Barcelona.

Aquestes terres de Ponent, sovint oblidades, i tots els lleidatans saben de què parlo (a tall d’exemple només cal mirar les infraestructures sanitàries que disposem a tota la demarcació); sembla com si es pensessin que de la Panadella enllà som més Aragó que Catalunya i que només sortim en prime time quan hi ha problemes, com els que hem patit amb el tema Covid en els darrers mesos. Desconeixen el territori, desconeixen els micropobles, desconeixen lo poble.

Malament anem quan de fora vingueren i de casa ens tragueren.