Salvador Illa, salvador del PSC?

Sr. Director:

En aquests moments de tactisme polític per les eleccions del dia de Sant Valentí, s’ha fet oficial la designació de Salvador Illa com a candidat salvador del PSC. ¿Qui havia de dir que un filòsof quota catalana, de faccions poc escèniques, obtindria un índex de popularitat tan alt que li donaria el bitllet de tornada per aspirar, contra natura política, a la presidència de la Generalitat de Catalunya?

A les maneres, lícites, els ha faltat el component ètic: una decisió presa fa dies (segons les darreres filtracions i en base a sondejos electorals); guardada en congelador, com les vacunes, quan el país torna a estar col·lapsat pel coronavirus, i amb mentides de Pinotxo dels mateixos protagonistes o les tres negacions de Sant Pere... Potser és un auguri, perquè Sant Pere va ser el primer Sant Pare.

Salvador Illa, que no deixa de ser una illa més del sinistre arxipèlag del 155, té l’encàrrec de reinventar un partit per reescriure una història que no van poder consumar l’Arrimadas i l’Iceta.

La política és més complexa que l’amor i els daus d’Ausiàs March: la vicepresidenta del “descabezamiento” i de la “liquidació” ja no es veu ni al Museu de Cera; després, algú sonava com a president del Senat i encara no era senador; ara, amb tantes tornes (descavalcaments, indults, culebrots emèrits, favors a gendres/cunyats, perestroikes reials...) espera una iNceRta compensació ministerial. Sense ànim d’ofendre, sembla que qualsevol pot aspirar a ministre. Modestament, en la nova remodelació del govern Picapiedra, m’ofereixo per a Defensa: no tinc carnet (de partit) però aporto titulacions (no sempre requerides) i anys de dedicació al pacifisme (potser més que l’Iceta al partit); buscaria el millor equip assessor i “puedo prometer y prometo” que la feina es notaria. Per començar, passaríem la Pasqua Militar a l’1 de gener, Dia Mundial de la Pau.

No pot ser que cada any hi hagi 11 de setembre, Àngels custodis, 12 d’octubre, Santa Bàrbara, la Constitució... i fins al 6 de gener hàgim d’estar pendents de whatsapps i jusapols. La resta de ministeris, irrellevants, no m’importaria que els ocupessin persones importants de partits.