Comentaris d'una exestudiant de la UdL

Sr. Director:

Com a continuació de la carta del dia 9 de gener Queixa dels estudiants de la UdL, firmada per un estudiant de la UdL, vull solidaritzar-me i reafirmar que als estudiants se’ls han de preservar els seus drets acadèmics i donar la màxima protecció davant d’aquesta situació que ens està tocant viure.

Atès que els exàmens a la data d’avui són el sistema de comprovar que els alumnes han adquirit un nivell de prou coneixement –es podria obrir un altre debat en aquest punt–, com a universitari que vaig ser, considero que la manera de garantir els drets dels estudiants és un examen presencial, en què tots els alumnes disposen de les mateixes eines per poder desenvolupar-lo i, com competició esportiva, es garanteix el joc net i no es pot entreveure ombres sobre el resultat.

Crec que l’alumne de la Universitat de Lleida no considera que si escoles i empreses poden desenvolupar la seva activitat de forma presencial, per què no la universitat? La universitat, amb el seu professorat, alumnes i diversos servidors públics que la formen, recull l’actual i futura elit intel·lectual i professional del país (sigui quin sigui aquest), amb la qual cosa, implementar les mesures de control d’accessos, temperatures, aforaments, distàncies socials, etcètera, hauria de ser més fàcil que en altres llocs.

Llavors, el debat hauria de ser més ampli que els exàmens, és a dir, la represa presencial de l’activitat acadèmica, amb què els alumnes i professorat puguin interactuar, que els alumnes estableixin el teixit social i els acompanyi en el seu futur professional, entenc que s’hauria d’exigir la implementació de les mesures sanitàries necessàries en un entorn responsable.