Parlem clar

Sr. Director:

Diuen: “Projecte Pilot, dinamització social als barris.” Ens ho volen vendre com la gran novetat. Doncs, senyora Elena Ferre, em prenc la llibertat de dir-li que aquesta és la feina que fan els voluntaris de manera altruista als barris, dins d’associacions, clubs, grups, etc.

Li dono la raó només en una part: és cert que a la societat d’avui dia els voluntaris es compten amb els dits d’una sola mà, i per desgràcia aquesta feina acabarà morint, i potser pagant els dinamitzadors pot continuar, tot i que no serà el mateix perquè per conèixer un barri, els seus costums, etc., se n’ha de ser part.

No obstant, li agrairia que faci el favor de no vendre aquest projecte com a gran novetat, perquè tinc la sensació que no valora la feina que fa tants anys que fem els voluntaris. Jo soc de Magraners, l’etern oblidat pel nou Govern, tot i que prefereixo no mirar el color polític.

Sempre m’ha agradat més creure en les persones i les valoro com a tals, en funció de com són i què fan.

El senyor Fèlix Larrossa m’agrada molt com a persona, sempre pendent i participatiu amb el nostre estimat barri, però m’agrada ser una persona sincera i justa hi he de dir que sempre que he necessitat atenció del senyor Paco Cerdà o David Mele, trobo resposta. Però en veure l’article del gran Projecte Pilot, no m’he pogut mossegar la llengua.

Potser, senyora Elena, no sap com funciona l’associació de veïns, els grups, les entitats, que treballen per l’amor al barri. La convido que torni a pujar als Magraners, que ha vingut escassament, de manera fugaç... Mira!, com el Marraco.

Magraners sempre ha sigut un barri humil, familiar, d’arrels, hem crescut amb les històries de moviment veïnal, i em sembla una falta de respecte i empatia per la vostra part que no sapigueu valorar el treball gratuït de tantíssima gent. No necessitem una medalla, evidentment fem aquesta feina perquè ens agrada, perquè ens omple, i perquè ens sentim valorats pels nostres veïns i veïnes.

A Magraners hi ha tot un moviment pel benestar d’un barri que porta lluitant, moltíssims anys, per millorar-lo. I he de dir que ens ho esteu posant molt difícil: subvencions mínimes, el barri està més brut que mai, les reparacions són mínimes, hem d’insistir constantment pel mínim, etc.

Hi ha coses que ja són inaguantables i vergonyoses. I llegir aquest article de “gran novetat” ha sigut la gota que ha fet vessar el meu got de la paciència. Sí, he llegit molt bé l’article; ja sé que ha dit que començaven per Balàfia, Centre Històric i Mariola. Però hi insisteixo, senyora Elena: el seu projecte no és una novetat