Meses electorals
SR. DIRECTOR:
Tinc un bon amic que ha rebut la millor notícia que podem enviar a les persones de Catalunya avui en dia. L’han triat per formar part d’una mesa electoral el dia 14 de febrer. Jo, que el conec bastant, li puc assegurar que porta gairebé un any sense exposar-se perquè cuida la mare, que és persona vulne· rable a la merda aquesta que roda pel món i que ja és més conegut que ningú, anomenat SARS-Cov-2. En l’ambient de les festes il·le· gals en diuen coronavirus.
Doncs bé, uns senyors anomenats senyo· ries han decidit que el dia 14 de febrer s’ha de votar i, per complir amb totes les condi· cions que posen les Juntes Electorals, s’han de formar meses i s’ha de putejar una sèrie de ciutadans obligant-los a formar-ne part. Tota aquesta situació em recorda als anys 70, quan les coses s’havien de fer “por cojo· nes” perquè el “Generalísimo” ho manava. Ara, al segle XXI, en ple any 2021, al mig d’una pandèmia mundial, uns senyors ves· tits amb toga i desenvolupant un poder que hauria d’ajudar el poble com a garantia dels seus drets, el que fan és reprimir i imposar decisions dictatorials.
Quina garantia poden donar al meu amic que no s’infectarà complint amb el deure que li han imposat d’anar a formar una mesa electoral? Què pot passar si s’infecta i ho transmet a la seva família? I no diem res so· bre el fet que que pugui tenir conseqüències greus a la salut del seu entorn.
Miri, a la vida cal ser responsable del que es creu i més del que se sentencia. Si creiem que jurídicament s’han de celebrar les elec· cions que el Govern ha intentat aplaçar, les meses les han de constituir els magistrats i membres del poder judicial. Que deixin tran· quils els pobres treballadors, que pateixen les seves excentricitats i les seves disbauxes fins al punt que no saben si poden anar a dinar a un restaurant, però que segur que poden anar a un míting polític.
No em sembla gens bé que s’obligui les persones a desenvolupar una funció que posa en risc la seva salut i la dels seus familiars, i menys per Reial Decret ni per sentència. Sento vergonya de viure en un país on només compten els interessos de certs “mandamas· sos” i les cadires de la gent que no treballa per als seus conciutadans, sinó que ho fa per a la seva “poltrona”.
M’agradaria que formar part de les meses electorals fos voluntari, no forçat, i que les persones que tenen por d’infectar-se pogues· sin renunciar-hi.
