A les treballadores i treballadors de la Residència Les Garrigues de les Borges Blanques

Sr. Director:

Estimats i estimades, fa unes setmanes que vaig marxar. Aquests darrers anys heu format part de la meva família i no vaig poder acomiadar-me de cadascuna de vosaltres com m’hagués agradat.

M’emporto el record del vostre afecte continu, moltes abraçades, la infinita paciència amb les meves llargues i imparables caminades. Sempre heu estat al meu costat i al de la meva família.

Com gaudíem els sopars de l’estiu a la nit, al jardí amb cançons i acudits. No puc deixar d’incloure-hi les manualitats i dibuixos, ni l’alegria amb la qual em rebíeu cada vegada que tornava de l’hospital, cosa que em motivava a seguir endavant. No recordo gaire els vostres noms, però tinc guardades les vostres rialles, les mirades de tendresa quan feia alguna malifeta i l’afectuós ajut per fer les activitats més quotidianes.

M’heu ajudat a gaudir moltes estones amb la meva família i ells s’han sentit tan acompanyats que ja us enyoren. Els meus fills sempre m’han dit que sou uns grans professionals. Perdoneu-me, fa temps que oblido moltes coses, però si ho diuen és veritat i la prova és que marxo quan ja no tinc més remei.

Moltes gràcies a tots i totes els que treballeu a la residència, felicitar els qui es queden vivint allí perquè tenen la fortuna de poder seguir gaudint de la vostra companyia. Cuideu-vos i seguiu creixent com a professionals humans que sou.