Ramon Boleda Cases, 'in memoriam'

SR. DIRECTOR:

Resulta evident que el relleu generacional és un fet biològic inexorable, però això no treu que quan una persona estimada arriba a la fi del camí per aquest món, amb una edat que l’actual esperança de vida marca com a generosament superada, no sigui trist el comiat.

Resta evidentment l’obra feta i que a l’haver tingut un temps notablement llarg, viscut fins al final amb plenitud de facultats, és especialment abundant i, per tant, fàcil de recordar-la durant molts anys; el millor homenatge que podem fer a les valuoses persones traspassades que hem tingut el goig de conèixer al llarg de les nostres vides. No hi ha dubte que Ramon Boleda Cases és un cas paradigmàtic.

Feia uns dies que estàvem pendents de la seva salut, i tot indicava que la cosa no pintava gairebé, però finalment semblava que se n’havia sortit; més vet aquí que diumenge la mala notícia de la mort de l’entranyable Ramon, de l’amic Boleda, de l’homenot urgellenc, ens colpia com no podia ser menys.

Ell va ser un home de la terra, estimava el seu país. A través del seu paisatge, que com a pagès contribuïa a fer; de la seva gent, amb qui li agradava estar i conversar; de la seva història, per saber com era allò que ens havia precedit; del seu patrimoni, com a valuós testimoni del que feren els avantpassats.

El Ramon Boleda va ser un autèntic pioner de la recerca arqueològica de les terres de l’Urgell i de la Baixa Segarra. Com a inquiet autodidacte, va saber buscar l’assessorament en aquells que l’hi podien donar, tot i que ell esdevenia l’autèntic savi de la seva zona, amb epicentre al seu estimat Verdú. Va saber relacionar-se amb els professors universitaris Joan Maluquer i Eduard Ripoll, amb els arqueòlegs de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Rodrigo Pita i Lluís Díez-Coronel, amb la gent del seu entorn com Joan Tous, del Museu de Tàrrega, o Joan Camps, del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Per a tos va ser “lo Boleda de Verdú”, descobridor de jaciments com el Molí d’Espígol (Tornabous), el Pla de les Tenalles (la Móra, Granyanella) o els Estinclells (Verdú), i d’una bona quantitat més dels quals publicà en la seva complerta Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Ondara i Sió, publicada l’any 1976 a la Càtedra Samuel Gili i Gaya de l’IEI, en què també queda palesat el seu desig de donar a conèixer allò que trobava, com ho va fer en nombroses publicacions.

També volia mostrar a tothom els materials localitzats, per la qual cosa s’animà a restaurar-los, tant per facilitar-ne la conservació com la comprensió, sobretot en la seva dèria per tenir sempre un lloc on poder-los mostrar, per la qual cosa finalment es va veure l’any passat la consolidació al magnífic espai Museu Arqueològic Ramon Boleda, que es pot gaudir en el mateix castell de Verdú.

Quin millor homenatge, a part dels que merescudament en vida ja va rebre, com el premi Culturàlia o el premi Atanàgia! De totes maneres, penso que la XXXV Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent celebrada a Verdú l’any 2004 i on se li va retre merescut homenatge fou plenament de la seva satisfacció al veure’s estimat i reconegut pels estudiosos que com ell intenten millorar el coneixement sobre la nostra terra. Allí vaig tenir l’oportunitat de dir-li públicament: “Sense Ramon Boleda hauria estat molt diferent el coneixement que ara tindríem sobre l’arqueologia de l’Urgell.

Gràcies, Ramon, per tota la feina feta i que per molts anys puguis continuar l’activitat en defensa del patrimoni del país.” Han passat setze anys. El seu llegat s’ha incrementat, com no podia ser menys. Ara ens queda guardar-li agraïda i reconeguda memòria.