Les obres d'art de la Franja i la repressió

SR. DIRECTOR:

Des que el jutge de Barbastre va dictar la resolució per la qual ordenava el trasllat de 111 obres d’art del Museu de Lleida, originàries de parròquies aragoneses i que havien format part històricament de la diòcesi lleidatana, a la diòcesi de Barbastre-Montsó, una de les coses que més ha cridat l’atenció és el silenci que han mantingut les institucions públiques i els partits polítics, tant d’àmbit local com nacional, sobre aquest assumpte. Si exceptuem el Cercle d’Amics del Museu de Lleida, que ha denunciat amb fermesa i de forma rotunda la injustícia de la sentència, la resta no han dit res o el poc que ha dit ho ha fet a contracor.

Per què aquest silenci? Com s’explica que les nostres autoritats no s’hagin manifestat de forma inequívoca en contra del trasllat de les obres? La meva resposta és que aquest silenci “oficial” l’ha provocat la por a la repressió. Resulta evident que el mecanisme que ha utilitzat l’Estat espanyol per tractar d’aturar el procés independentista de Catalunya ha estat la repressió mitjançant l’aparell judicial. Com ha dit algú, la repressió ha estat com la pluja fina que a poc a poc ha anat penetrant en tots els àmbits de la societat catalana. La repressió ha estat sens dubte un instrument molt eficaç, i el que ha passat amb les obres d’art de la Franja n’és un clar exemple.

Els polítics catalans han après molt bé la lliçó que l’Estat espanyol els ha ensenyat. Saben que si no compleixen amb les resolucions judicials, encara que siguin injustes, tindran un càstig i podran ser inhabilitats, multats o, àdhuc, empresonats. Per tant, si no volen perdre el càrrec, el sou, en definitiva, la seva posició en el món de la política, han de sotmetre’s a la voluntat de l’Estat. Aquesta és la realitat, i jo em pregunto com ens podem creure que aquests polítics que no han oposat la més mínima resistència al trasllat de les obres i s’han parapetat darrere la figura del bisbe per justificar la seva pròpia inacció podran dur el nostre país cap a la independència.