UdL, prou de marejar-nos
Imagen de archivo de la sede del rectorado.
SR. DIRECTOR:
Soc alumna de 2n de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a la UdL i escric això per parlar clar sobre la gestió de la docència universitària en temps de pandèmia i per demanar, si us plau, que mantinguin les decisions que prenen.
El setembre passat pagàvem la matrícula del curs 2020-2021 sabent que el grau seria, teòricament, semipresencial. Finalment, per raons òbvies, el primer quadrimestre va ser en línia. Llevat dels exàmens, és clar! Perquè tothom sap que el Covid descansa en període d’exàmens, quan justament es concentren centenars de persones d’arreu de Catalunya en un mateix edifici.
El segon quadrimestre, doncs, ens el vam organitzar sabent que seria en línia: uns deixaven el pis d’estudiants i tornaven a casa, altres buscaven feina... I al març, amb la falsa creença de millora sanitària, ens van obligar a tornar a les aules amb la docència semipresencial. I sí, dic “obligar” perquè l’assistència en moltes assignatures suposa entre un 10 i un 30% de la nota final.
Per què no se’ns pregunta d’una vegada què preferim en comptes de decidir-ho unilateralment? No només estem pagant unes matrícules increïblement cares d’aquesta universitat que es fa dir “pública”, sinó també les conseqüències d’una gestió improvisada i precipitada que posa en risc la nostra salut i el nostre aprenentatge.
Moltes gràcies per la seva atenció.
