Què és essencial?

SR. DIRECTOR:

Les autoritats van determinar que els primers a vacunar-se havien de ser els anomenats serveis essencials, però em penso que l’únic essencial és la vida de les persones. Han vacunat les persones que fan funcionar el sistema –personal sanitari, docents, policies i bombers– abans de fer-ho a les persones que son més vulnerables. Seguint aquesta lògica, volen dir que és més important tenir el sistema operatiu que les persones vulnerables protegides. No és alarmant ni sorprèn aquest ordre de prioritats? Serveis essencials... Qui ens ha ensenyat a parlar amb mots que bateguen tan poc?

Hom argumentarà que primer han d’estar degudament vacunats els treballadors de l’administració per poder afrontar les dificultats que travessem, encara més, per poder assistir les persones vulnerables que fa un moment esmentava. Un raonaments enlluernador, ple de focs d’artifici.

Una de les respostes: que vacunin el percentatge de personal anomenat essencial que sigui estrictament necessari per satisfer aquesta aspecte. Ara què? Tornem-hi: serveis essencials. Un concepte de caràcter burocràtic aplicat de manera impenitent damunt de l’esperança i la lluita de tantes criatures fràgils que esperen, per fi, sentir-se una mica alliberades i una mica fortes en notar la punxada de la xeringa seguida de les paraules de la infermera: ja està, senyora, se’n pot anar cap a casa.