Estimular la recerca filològica

SR. DIRECTOR: ç

Ahir la Universitat de Lleida va celebrar l’acte de lliurament de la sisena edició del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, promogut pel Departament de Filologia i Comunicació de la UdL i l’ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, que malauradament es va haver d’ajornar l’abril de l’any passat. L’acte ha servit també per anunciar la convocatòria d’un nou premi de recerca filològica en reconeixement a la trajectòria de Joan Julià-Muné, catedràtic de Fonètica Aplicada de l’esmentat Departament i professor de la UdL fins al seu traspàs el juliol del 2020.

Esdeveniments com aquests concilien sens dubte diferents propòsits: l’homenatge a les persones que donen nom als premis i la col·laboració institucional, però sobretot evidencien la ferma voluntat de reconèixer la vàlua de la recerca filològica en llengua catalana.

Voldria pensar que avui ja ningú dubta de la importància –i gosaria dir de la necessitat– de la investigació en l’àmbit de la filologia catalana. Sobren també els arguments per defensar el valor de la recerca que es desenvolupa en àrees de coneixement com la geolingüística, la sociolingüística, la pragmàtica, la lingüística aplicada, la història de la llengua i la lingüística, la sintaxi, la semàntica, la lexicologia, la lexicografia, la fonètica, la fonologia, la morfologia, l’edició de textos...

Aquestes han estat les àrees que en les sis edicions del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà han convocat investigadors novells i veterans per potenciar la seva recerca.

Efectivament, així ha estat, si hom repassa la nòmina de guardonats i les publicacions posteriors que se n’han derivat. Amb la iniciativa ara del Premi de Recerca Joan Julià-Muné per a Treballs de Fi de Grau (TFG) en l’àmbit de la Filologia Catalana, s’obre un nou marc per estimular la recerca filològica d’aquells joves estudiants que tot just acaben la seva formació en l’àmbit universitari. Potser en un futur no gaire llunyà esdevindran aquella saba nova en el camp de la investigació que tant valoraven Joan Solà i Joan Julià-Muné.

En l’àmbit formatiu i professional, he pouat del mestratge dels dos Joans. En l’àmbit personal, he tingut la gran sort de compartir moments inoblidables i converses abrandades amb Joan Solà, i el regal d’haver viscut els millors anys de la meva vida al costat de Joan Julià- Muné.

Del primer Joan recordo l’expressió de gratitud en poder presenciar la primera edició del premi que duu el seu nom i el que significava per a la recerca lingüística. Del segon Joan només puc imaginar-m’ho. Serveixin, doncs, aquestes línies per expressar en nom de Joan Julià-Muné i en el meu propi l’agraïment més sincer a les institucions i a les persones que han promogut aquest reconeixement pòstum, especialment l’Institut d’Estudis Catalans (delegació de Lleida) i el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida.

Preservar la memòria filològica és en aquest cas una forma d’estimular les ganes de fer camí.