Tant de bo
Curs: 3r d’ESO. Centre educatiu: Institut Samuel Gili i Gaya
Primer Premi Categoria 2r Cicle ESO. XV Concurs Periodístic Josep Pernau
SR. DIRECTOR:
El pangolí no es menja, cal rentar-se les mans, saludar-se amb els colzes és molt ridícul, el paper higiènic és prioritari, si ens fiquem un pal pel nas ens arriba fins al cervell, cal rentar-se les mans una altra vegada, més de sis persones són multitud, la culpa sempre és del govern... menys quan el que reparteix culpes és el govern, hi ha gent que creu que la terra és plana i els tallers de bicicletes tenen llista d’espera quan hi ha confinament.
El coronavirus SARS-CoV-2 ens ha ensenyat tot això i també a veure el fràgils que som, com de fàcil s’enfonsa una forma de vida, una societat i com de vulnerables som com a persones. No hem vist cadàvers ni el patiment dels malalts, ens parlen de xifres: cent, dos mil, quinze mil, trenta-vuit mil... un milió cinc-cents mil morts. Recorda com et va doldre la mort d’aquell que estimaves i multiplica. Aclaparador. Que ens quedem a casa, ens demanen que ens traguem les sabates a l’entrar, que ens posem la mascareta, que estudiem des de casa, que siguem responsables, que siguem solidaris i, sobre-tot, que tinguem fe, que creguem en ells, en els que en saben, que per això són científics, polítics, periodistes, youtubers o veïns del cinquè. El que no et mata et fa més fort? Ja veurem. Diuen que això ens farà progressar, que canviarà la nostra forma de vida a millor, que tots anirem a teletreballar, que les energies renovables capgiraran el canvi climàtic, que apreciarem més les petites coses i les abraçades ens donaran la vida. Tant de bo, però aquí és on torno a recordar les prestatgeries de supermercats buides de paper higiènic. De tota manera jo no sé res, escric això després de jugar amb el meu ordinador mentre el meu pare està fent pa un altre cop, avui de nous i sento la meva mare discutir amb el seu cunyat si la societat és ampla, amb dreta, centre i esquerra o si és profunda, amb els de dalt o els de baix. Només un concepte clar: el pangolí no es menja; el muricec, tampoc.
