Comiat del meu pare Joaquim Larroya

Sr. Director:

Tots coneixem el “Quimet Campió”, el piragüista, l’home fort, lluitador incansable, que, si feia una cosa, intentava fer-la bé i fer-la ben gran. Però els més propers també vam conèixer el seu gran cor, de grans i forts sentiments com ell, generós i amic dels seus amics. En aquests darrers mesos hem conegut també la seva fortalesa i humilitat per anar acceptant la malaltia.

Però el fet d’escriure aquestes línies no és pel seu reconeixement, sinó pel reconeixement a tots els que en aquests mesos difícils heu fet més lleuger el procés. Començant per l’atenció domiciliària amb la infermera del CAP Primer de Maig Mercè Lavega per la seva disponibilitat i amabilitat. A l’equip de pal·liatius de l’hospital Arnau de Vilanova, molt especialment al doctor Luis Mai, pel seu caliu humà, que és la millor medicina que podia rebre el meu pare.

Sobretot a l’equip de pleura, amb la doctora Silvia Bielsa al capdavant, amb la qual tenia un tracte especial. Voldria també remarcar una resident molt estimada pel meu pare, la Sònia Fornés, que li va arribar al cor per la seva empatia. I, finalment, de les últimes setmanes, s’ha de reconèixer la professionalitat de la infermera Núria de la primera planta de l’hospital Santa Maria, sempre atenta a les seves necessitats.

Encara que el meu pare ja els va manifestar personalment a tots ells el seu agraïment, vull fer-ho també en nom meu i de tota la família. És d’agrair en aquests moments tan difícils tenir, no sols uns grans professionals, sinó també unes grans persones. Aprofito per donar les gràcies també per totes les mostres de condol rebudes