No són coloms de la pau, Sr. Alcalde de Lleida

SR. DIRECTOR:

No són coloms de la pau, ni de bon tros, senyor alcalde. Ni tampoc no el culparé que les voreres de la nostra ciutat siguin plenes dels excrements d’aquesta espècie d’aus, que en poc temps s’ha multiplicat i apropiat tots els espais en què hi ha plantats arbres i jardins del centre urbà de la nostra ciutat.

De tal manera que és gairebé impossible poder caminar o passejar per les voreres sense trepitjar un munt d’excrements o ser víctima de les seues deposicions en ple vol, que et converteixen el cap i la vestimenta en un desagradable passeig.

És de molta importància: a les terrasses de molts edificis de la ciutat ja és un greu problema, per la qual cosa han d’utilitzar mètodes que no són sempre els més suposadament aconsellables. Com a referència li citaré una plaça molt cèntrica com és la de Ricard Viñes, on alguns restauradors ja no poden instal·lar taules i cadires sota els arbres si no et vols endur una bruta sorpresa.

Sr. Alcalde, potser la meua queixa no la consideri prou important com perquè els responsables de la neteja municipal facin un estudi per delmar el nombre d’aquests ocells de forma legal que, juntament amb els excrements dels gossos, converteixen el nom de Lleida com una aspirant a ser de les ciutats més brutes de la comunitat catalana.

Sr. Alcalde, molt agrairia que les meues queixes no siguin una més sobre la neteja de la ciutat, i no quedin en l’oblit com són les contínues sol·licituds dels barris de la Bordeta i Magraners, en els quals han de ser els seus veïns, en molts casos, els que netegen part dels carrers i espais situats a escassa distància dels seus habitatges.