El Segre, el riu que ens acompanya

Sr. Director:

Si una cosa caracteritza el Segrià i fins i tot la província sencera és el riu Segre, que amb els seus afluents defineix l’espai i la vida a les terres de Ponent, tal com a tot arreu els rius conformen els territoris. Només cal pensar en exemples històrics com els rius Tigris i Eufrates a Mesopotàmia, el Nil a Egipte, l’Indus a l’actual Pakistan i el riu Groc a la Xina, que van propiciar el desenvolupament de l’agricultura i amb ella el sedentarisme i les civilitzacions.

Tanmateix, afortunadament les terres de Lleida han estat estructurades pel Segre, que mitjançant un procés geològic continuat, des de les seves fonts al Pirineu, travessant importants barreres muntanyoses erosionant-les i formant estrets congostos, ha fet sorgir una ampla zona sedimentària que forma el pla de Lleida, on les serres baixes i turons mostren les terrasses fluvials que han marcat el seu permanent fluir.

En aquestes terres, malgrat una climatologia adversa per l’escassa pluviometria i forta insolació amb un sòl pobre i eixut, s’ha revertit la situació, fins a esdevenir una zona amb una agricultura pròspera que ha generat riquesa al territori. Tot gràcies a les aigües aportades pel riu distribuïdes per mitjà d’una xarxa de canals i séquies, moltes de les quals creades ja en l’època romana o musulmana, implantant les tècniques de regadiu.

A més, des de fa un segle aproximadament es va regular la xarxa fluvial del Segre, amb la creació d’un sistema d’embassaments i preses per l’obtenció d’energia hidroelèctrica, que ha esdevingut la principal font d’energia de la zona, facilitant la indústria i la vida urbana.

Àdhuc de manera secundària ha permès la formació de boscos de ribera amb un potencial paisatgístic i turístic evident. Si bé és cert que això configura un balanç molt positiu, no podem oblidar que el riu, atesa la irregularitat del clima mediterrani que patim, presenta a Lleida, en moltes ocasions, com ara mateix, un aspecte lamentable, pel baix nivell d’aigües, molt per sota del cabal òptim, que fa que proliferin els macròfits que fins i tot provoquen l’estancament de les aigües. Tant és així que actualment s’observen deixalles retingudes a la seva superfície, creant un bioma que facilita les plagues de mosquits, amb els inconvenients i molèsties que comporten.

Caldria com a objectiu permanent i prioritari per part de les autoritats responsables vetllar pel bon estat del riu, eliminant dits macròfits quan comencen a expansionar-se, procurant sempre mantenir un cabal suficient d’aigua, tant per la bona imatge de la ciutat com per la salut de tots. Deixem que el riu flueixi equilibradament, ja que Lleida sense el Segre perd la seva essència.