Pels carrers de Lleida

SR. DIRECTOR:

El dia 31 de maig eren les 10.50 del matí i venia jo pel segon passeig de Ronda en direcció a la plaça Europa. A l’arribar al pas de Corts Catalanes, en sentit contrari al meu, venien tres dones d’edat avançada, a l’arribar al pas van mirar cap a la seva esquerra –per on poden vindre els vehicles– i van creuar el carrer pel pas amb preferència per a vianants. Un patinet elèctric que circulava ràpid en sentit contrari –prohibit– pràcticament les va envestir.

L’ensurt que ens vam emportar tots, elles i jo, és d’upa. Van escridassar l’imprudent, que es va aturar a uns metres enllà i que, amb gran gesticulació, les va increpar amb crits en la seva llengua. És un magrebí. Afortunadament no hi va haver contacte, però es van quedar impressionades i van haver de seure en un banc proper. Aquesta vegada encara rai.

Jo mateix, que també tinc una edat, encara conservo l’agilitat que m’ha permès evitar alguna col·lisió amb aquests vehicles que circulen per voreres per les quals no haurien de transitar, com són les de Balmes (costat d’Hisenda cap a Ricard Viñes) i Prat de la Riba. I, curiosament, els temeraris i incívics conductors d’aquests vehicles són, la majoria, estrangers.

La fisonomia ciutadana de Lleida darrerament està canviant massa. Exemple en tenim en els darrers atracaments patits en carrers com Alcalde Porqueres, Pallars o Prat de la Riba, i en hores encara de llum diürna. No seré jo el que voltarà a hores tardanes per la nostra estimada ciutat.

Està molt bé que Lleida sigui un lloc d’acolliment, però que això no ens faci perdre la tranquil·litat urbana amb què havíem viscut durant tants anys.