Seguretat viària

SR. DIRECTOR:

Com a conductora novella que soc m’agradaria fer una crida a tots els aficionats al ciclisme per carretera. Per posar en context:

Divendres a la tarda, cap a les 20 h, a la sortida de Lleida per l’N-240. Hora punta per als treballadors i estudiants (com jo) que es dirigeixen a casa i perquè aquells que volen gaudir de l’entreteniment de la ciutat comencen a arribar. Tram a 80 km/h d’uns 3 km gairebé ple en dues direccions. Aquells que sortíem érem enlluernats pel sol ponent i, en la mateixa direcció, un ciclista. Mentre l’avançava procurant deixar el metre i mig de distància pensava: fa falta anar per aquí a aquesta hora amb aquestes circumstàncies?

I és que em va fer recordar el ciclista que aquell mateix dia no vaig poder avançar perquè estava envaint el meu carril; o aquella parella de ciclistes que em vaig trobar pocs dies després de treure’m el carnet, que anaven un al costat de l’altre; o tots els ciclistes que m’he trobat en hora punta, tots al mateix tram.

Tant conductors com ciclistes hauríem de poder garantir la nostra seguretat per carretera, i aquesta garantia ha de ser feina de les dos parts.