Víctimes de lluites parentals

SR. DIRECTOR:

Ana i Olivia... Valgui aquest escrit per a tots aquells nens que són víctimes de pares i mares que, de manera greument imprudent, utilitzen els fills per fer mal a l’exparella en situacions de separacions conflictives. Els casos com el d’Olivia i Ana són excepcionals, i la gran part dels nens víctimes de lluites parentals no acaben en desenllaços fatals, per sort.

Però no hem d’oblidar que molts nens són víctimes de pares i mares que, per danyar l’altre, utilitzen els nens com a arma enverinada de manera molt conscient i plenament premeditada. Molt sovint són missatges subtils; altres són més directes, però sempre de manera constant, amb els quals mantenen l’infant sota uns missatges de danys perversos per fer mal de manera mesquina qui ells estimen: el pare o la mare, i els nens, sense saber-ho, es troben enmig d’una batalla en què se’ls utilitza per ser l’arma letal.

Tot això provoca molts sentiments de culpa, alienacions parentals, ansietat, depressió, problemes greus en els vincles i danys irreparables en la futura salut mental d’aquells fills. Valgui aquest dol nacional de la mort de dos nenes innocents, víctimes de pares amb actituds de possessió, masclismes, gelosies, dificultats per tolerar frustracions i immadureses, perquè tots fem una reflexió i puguem examinar si els nostres missatges vers als fills són els adequats.

Valgui aquest crit d’alerta d’Olvia i Ana perquè cap nen més hagi de patir la ràbia maligna dels adults contra els adults.